A propòsit del documental “To Kyma: rescat al mar Egeu”

Dimecres a la nit vaig veure el documental To Kyma, rescat al mar Egeu, al web de TV3, sobre la feina que fa la ONG Proactiva Open Arms per facilitar que els refugiats procedents de Turquia arribin vius a les costes de l’illa de Lesbos. Les imatges em van posar els pèls de punta: l’amuntegament de persones dins les embarcacions, les penúries i misèries amb què han de tirar endavant, les dificultats de la travessa, les recurrents vides que el mar s’emporta. Les situacions que s’hi veuen són realment dures i la feina que fan els socorristes és digne de lloança infinita, d’agraïment etern, d’orgull per a la humanitat. Perquè mentre els governants europeus es guien només per l’economia, hi ha tota una colla de gent que veu que els refugiats no són xifres i percentatges, sinó persones amb una història, amb desitjos i frustracions, amb esperança i por, i que mereixen ser tractades com qualsevol altre ésser humà: amb dignitat i respecte. A Europa, en canvi, seguim entestats en la crisi borsària, en canviar-nos el cotxe o en acabar de lligar el tan esperat viatge a Tailàndia. En canvi, aquella pobra gent només pensa en sobreviure, en menjar, en dormir, en no passar fred. Arriben a Grècia confiats que trepitjant Europa el món serà una mica menys infernal. El que no saben és que fugen del foc de la misèria i el terror per caure a les brases de l’individualisme financer i la burocràcia kafkiana. I mentrestant alguns dirigents polítics encara tenen la barra de defensar que Europa és una unió de valors. Ja m’hi he cagat, en els valors de la seva Europa. Se la poden fotre pel cul, ben endins, ben endins. Perquè mentre continuïn encegats en la seva miserable existència de buròcrata neoliberal no s’adonaran que els donem un tracte injust. Això per no parlar de tota la munió de feixistes i neonazis que hi ha al vell continent, amb qui ens creuem pel carrer cada dia. Ells, que serien els primers de dir fàstics del feixisme, però després defensen postures clarament xenòfobes, sovint escudats rere els arguments financers. Quin mal que fa l’avarícia pecuniària! Per sort, confio que la història els posarà tots, polítics i ciutadans, al seu lloc. Perquè, sense ser-ne conscients (vull creure que és així) es converteixen en la vergonya de l’espècie humana. Mein Gott, quin món que hem creat!

Badalona, 29 de gener del 2016

 

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Common

Anuncis

Un pensament sobre “A propòsit del documental “To Kyma: rescat al mar Egeu”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s